Skip navigation

Monthly Archives: Març 2010

transites de la nit a l’alba

i dius que el matí serà clar,

que el vespre és un viatge

sense nom. i dius que el vent

a penes travessa les hores,

que un cercle s’inicia a cada final.

i et preguntes com podràs dur

el pes de tanta llum

a través de l’ombra.

un a un es tanquen els cercles.

(Anna Montero)

el meu spathiphyllum està florint!

I en tu trio la meva desmesura.

Aquest era el senyal i la paraula,

salconduit, doncs, ja, hoste del meu desig.

En tu, per tu, sóc jo qui em posseeixo,

triomfant en la teva desmesura.

[Maria-Mercè Marçal]

Que la sentiu arribar…? Avui ja ha trucat a la meva porta!

Carreguem les piles!

Vençudes, no: ferides
a l’arrel i a l’escorça,
marcades per l’empremta
roent, sense remença
del silenci. Del glaç.

(Desglaç, Maria-Mercè Marçal)

mirant per la finestra un 8 de març enfarinat, amb la millor companyia…

no per la por.

no pel record, ni per l’angoixa.

com llisca la nit

suaument de frontera en frontera.

com s’escola l’aigua

sobre el temps, de terra en terra.

pel silenci,

per la llum al cor de l’ombra,

per l’instant d’estança en estança.

no pel gest ni pel brogit.

pel vent entre les branques.

pel so d’un pas molt a prop.

per la mirada.

(Anna Montero)

i si ens aturem una estona…?